16 julio 2008

YES WE CAN

Una sola foto (de fet dues) foto m'ha alegrat el dia. Encara estic a temps de ser esportista d'elit!!Quan pensava que el meu (lleuger) sobrepès m'impediria arribar a ser un esportista professional, una foto robada de Ronaldo fet a Eivissa mentre va de passeig en barca ha evidenciat que si ell pot estar gordo i guanyar milions, nosaltres també.
Tot i que avui estigui ennuvolat a Barcelona, el sol ha sortit per a mi.

Foto: The Sun
Àudio: Ruby (Kaiser Chiefs)

09 julio 2008

Luz al debate

El Manifiesto en defensa del castellano que hace pocas semanas lanzó "El Mundo" y que fue respaldado por varios "intelectuales", entre ellos Delibes (que reconoce no tener ni papa de lo que pasa en Cataluña pero que se fía de fuentes que lo mantienen informado) ha provocado numerosas y contrapuestas reacciones.
Estoy profundamente en desacuerdo con el contenido e intención de dicho manifiesto, pero como me da pereza defender una vez más mi postura respecto a este tema (tildado por algunos, que curiosamente no viven en comunidades con dos lenguas oficiales, de "problemática") y creo que tampoco estoy capacitado para hacerlo, recomiendo leer el siguiente artículo escrito por Salvador López Arnal.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=69447



Audio:Mistaken For Strangers (The National)

07 julio 2008

Grande


Diumenge va tornar a ser diumenge. El darrer dia de la setmana –pels no anglòfons- va servir per descansar el cos i la ment després d’un segon dissabte destructiu. La ressaca va durar fins ben entrada la tarda; una tarda inoblidable.
Mai he sigut gaire amant del tennis, però cada cop sóc més aficionat. Aprendre a tornar pilotes, gràcies al curs que estic fent actualment, ajuda a que m’estigui aficionant a aquest esport tant estilístic. I ahir va ser un gran dia pels amants (i neoiniciats) d’aquest esport.
Vaig començar a veure el partit a casa dels meus tiets, encara amb la boca pastosa, però gràcies a la pluja (que va obligar interrompre el partit dos cops) vaig poder veure guanyar a Nadal des de casa meva, al sofà. El “All England Club” es va quedar petit pel millor partit de tennis que recordo i probablement pel millor de la història (diferents experts dixit). Tot i que Nadal va començar guanyant amb autoritat i Federer no podia seguir el ritme del manacorí, el encara número 1 va demostrar per què és el millor jugador de la història. Ajudat pel seu magníc servei (25 aces!) va remuntar el partit i va obligar a jugar el cinquè i definitiu set.
El darrer punt, el que sentenciava a Rafa Nadal com a campió de Wimbledon 2008, em emocionar com feia temps que no recordava. Em va posar tendre veure com un xaval humil plorava i com ploraven també els seus pares i familiars.
La humilitat i l’esportivitat que ha demostrat Rafa sempre (i Federer per descomptat) són elements tant importants com la seva força i tècnica per que l’admiri. M’agrada que no hagi perdut el nord, que valori la seva terra i els amics de tota la vida, que sigui un noi familiar i gens pretensiós. Sincerament, l'envejo.
Ahir Rafa va destronar al rei a casa seva i va encetar un nou capítol en la història del tenis. Felicitats Rafa.
Pd. Federer va demostrar un cop més que és un dels homes amb més classe del món, no només pel seu educadíssim comportament sinó també per com va vestir després que acabés el partit. M’encanta la seva jaqueteta blanca...
Àudio: Lucha de gigantes (Nacha Pop)
Foto: AP/Kirsty Wigglesworth

02 julio 2008

Drive i revés

Ahir vaig començar les classes de tenis que em portaran en pocs mesos a la final de Roland Garros. En una horeta no vaig suar res, però vaig aprendre a agafar bé la meva super raqueta Artengo (25€ al Decathlon) i a treure. No obstant, encara semblo una mica robocop.
De moment ni rastre d’aces, passing shots o globús, però tot arribarà.

Àudio : Corren (Gossos + Macaco).

Incroyable

Avui al matí he pogut veure un vídeo a diferents mitjans de comunicació on-line en el què es veu al President de França, Nicolas Sarkozy, enfadat amb un tècnic de so del canal France 3 per no tornar-li la salutació. El vídeo ha estat filtrat a la premsa, que ha aprofitat per a carregar un cop més contra el polític francès.
M’agradaria sortir en defensa d’aquest petit gran home que, tot i no ser sant de la meva devoció, es mereix el respecte que no li han concedit ni el tècnic de so que va decidir no contestar-li ni els mitjans de comunicació que tornen a donar titulars com “Sarkozy vuelve a perder las formas”.
El passat Febrer, Sarkozy va titllar a un agricultor de “pobre imbècil” perquè no li va estrènyer la mà. En aquell cas, Sarko va actuar com un polític prepotent i sense educació. Tanmateix, aquest cop no ha estat així. Mentre el tècnic de so li posava el micròfon abans de fer l’entrevista, l’actual President de torn de la UE el va saludar amb un educat “Bon dia senyor” que no va tenir resposta. És posible que el treballador de la tele pública francesa no voti a Sarko, jo tampoc ho faria, però crec que com a mínim hauria d’haver contestat, per deferència. Si aquest president no et cau bé no li fas la rosca o ni li concediexes ni un somriure, però la salutació l’has de fer (sempre i quan vulguis ser educat, és clar).
Desgraciadament, al comprovar que aquest tècnic no el saludava, le petit Nicolas va carregar amb un desafortunat “Cuando uno es invitado tiene el derecho a que la gente lo salude" que no justifico.
Això em recorda a molts veins de la meva escala als qui segueixo saludant cada dia tot i que no em tornin mai cap "Hola". Quina llàstima.

Àudio: Clubbed to death (Rob Dougan).