30 mayo 2007

Heretgia



Passejar pel 'backstage' de la passarel·la Gaudí portant una samarreta de Zara

És nob? No, encara no ha arribat...

Un exèrcit d’esquelets camina amb pas ferm i dona mitja volta.
El públic, expectant, content de veure el públic. I sobretot, de que l’altre públic el vegi.
Anglicismes a dojo. Algun francès despistat.
Esnobisme en estat pur.

Benvingut a la passarel·la Gaudi!

Àudio: Don’t let him waste your time (Jarvis Coker)

29 mayo 2007

Como la vida misma...

Vídeo dels entranyables Epi i Blas molt recomanable. L’anàlisi més fidel de com són la majoria dels groupies que van a festivals tipus Primavera Sound .

http://www.youtube.com/watch?v=brfR3eTHyO0

Pd. A mi també m’agrada el festival, que consti.

Àudio: Mentalismo (Astrud)

22 mayo 2007

I tu què mires?

¿A qué piso va?

La muestra más clara que internet ya forma parte de nuestras vidas (de las de algunos) es que se pueden mantener conversaciones de ascensor en el messenger. Noche tras noche.

Hablando de ascensores...¿hay algún elevador antiguo en el que nadie haya borrado parte de la chapita que viene instalada y se pueda leer aún “Impida que los niños viajen solos” en lugar de “pida que los niños viajen solos”?

Se ofrece recompensa por una foto que lo atestigue.

Audio: Alegria (Cirque du soleil)

El feo de la pareja (o el guapo de la misma)

Normalmente las parejas están formadas por dos personas. Es lo que la Iglesia, siempre, ha llamado “la unión de dos almas”. Aunque con los tiempos que corren ya hay parejas de tres, es decir tríos, y hasta de más gente en una misma cama (redonda, claro). Pero dejemos los tríos a un lado, porque sino me animo se me escapará alguna guarrada digna de arrepentimiento.

Como decía, toda pareja, sea un chico y una chica (o al revés, para que no se me enojen los verdes que comen tomates con gusto a tomate), dos chicos o dos chicas (de dos en dos, claro está), siempre hay un miembro de la pareja (sujeto, vaya) que es más guapo que el otro/a. O con otras palabras, y para acabar de hacerme la picha un lío con esto de los géneros, uno de los/las dos es menos feo/a que el/la otro/a. Esto sucede siempre, exceptuando de los hermanos Calatrava o en los casos de incesto, en los que la pareja la pueden formar gemelos y, por tanto, la belleza o feúra es par. Pero esta desviación tampoco la comentaré hoy.

Pues bien, desde que tengo uso de razón, y debo confesar que ésta es intermitente, me fijo en las parejas con las que me cruzo. Con chanclas y pendientes dorados colosales: en cualquier pasillo del Alcampo del Diagonal Mar. Pendientes de perlas, en cambio, y jersey Fred Perris a rayas: Illa Diagonal. Con cresta, perros descuidados y pelos por doquier (menos en el perro), cualquier calle de Gràcia o el Gòtic. Las parejas, en definitiva, siempre se parecen. Más o menos visten igual, y si son feos, lo son los dos. Si son guapos, lo son los dos. Es más, uno siempre se gira cuando se cruza con una pareja en que uno de los dos es un callo malayo y el otro/a un bellezón. Pero aún así, aunque las parejas se junten por tribus urbanas (o directamente por clases) y por estándares de belleza, siempre hay uno de los dos que es más guapo que el otro. O uno de los dos es más feo/a que el otro/a.

¿Qué se debe sentir si eres el feo? Porqué claro, el feo, a no ser que también sea ciego (y entonces tendría cojones la cosa), imagino que sabrá que su pareja es más guapa que él, ¿no? ¿Se debe martirizar cada noche pensando que la gente con la que se cruza dice a sus adentros: “pobre chica, con lo guapa que es ella y vaya novio se ha buscado” (se puede cambiar chica por chico y novio por novia se es necesario)?



Y, si: yo siempre he sido el guapo de la pareja las pocas veces que he tenido chica. Al menos eso decía mi madre y corroboraba mi abuela. Por eso no sé que debe pensar la otra parte...


Audio: China girl (David Bowie)

16 mayo 2007

Mmm, tanta regularitat em mata!

Avui m'he despertat ensopit. Encostipat i amb mal de cap. Matí a casa, semi-perdut. I després, a casa, Herois. El capítol d'aquesta nit però m'ha decepcionat. Llàstima que ahir, un cop més, em perdés House.
L'Espanyol també ha perdut, però en el seu cas la copa de la UEFA contra el Sevilla. Ho lamento. De tot cor. Crec que sóc un culé atípic, ja que sempre m'he alegrat de les victòries del nostre club veí (suposo que perquè mai coincidim en la classificació).

Abans d'anar a dormir també llegeixo que només un 3% dels internautes que es descarreguen música la paguen. S'hi està bé entre la majoria.

Acabant, dues perles. Es veu que a França s'ha posat de moda un ball ben curiós. Com a mínim és divertit...

http://www.dailymotion.com/video/ximzz_jumper

...mentre uns altres flipats graven a càmera lenta diferents "atacs" a insectes...

http://www.dailymotion.com/video/x1vsa2_la-taille-compte-pub-samsung


Foto: Passeig a la vora de la Noguera Pallaresa. A veure si pujo més sovint a Isona, encara que només sigui per fer excursions, practicar ràfting o menjar embotit del bo. ALgú s'hi apunta?

Àudio: Sota una col (Adrià Puntí)

15 mayo 2007

Per què a l'anunci electoral del PP per a les locals a BCN Alberto Fernández Díaz no diu ni piu i només parla Mr. Piqué?

Tant poc poder té Albertito dins del seu partit? Ja sabem que no té bona dicció...però en Carod tampoc i no calla ni sota l'aigua!

En fi, coses de la vida.

pd. Portabella, pots ser més egocéntric i fals? No ho crec.

Àudio: Let's go (The Ramones)

Un mes i un dia


Aquest és el temps que he trigat a actualitzar el meu (frau de) blog. I us preguntareu com és que he trigat tant si en l’anterior entrada confessava que tenia moltes coses sobre les que parlar, no? Mira, coses de la vida. Ara tampoc és que tingui moltes ganes d’escriure, però em venia de gust donar a conèixer un parell de cosetes. Here I go!

Si el PP, i no són pas els únics, volen il·legalitzar ara ANV perquè Batasuna (o com s’ha posat de moda denominar; ETA-Batasuna) els han donat públic suport per a les properes eleccions, em pregunto: per què no dóna Batasuna suport públic també al PP?
Així, seguint aquesta malalta i absurda doctrina feixista que gasta el partit de dretes espanyol que té enganyats a més de 10 milions de persones, el grup liderat pel “zopas” gallec quedaria, ipso facto, il·legalitzat.
Aquest capítol no el viurem pas, però seria d’allò més divertit veure El Guiñol si això passés.

L’altre dia un amic que domina molt poc les noves tecnologies, em va recomanar un web. I és que, de vegades, el Chicho té cops amagats. Es tracta d’una ràdio interactiva, per internet s’entén, amb la què pots escoltar cançons de tota mena segons el teu estat d’ànim. Hi ha moltes opcions i és molt senzill. L’adreça també és fàcil de recordar:

www.musicovery.com

I per no gastar tots els cartutxos el primer dia d’actualització, acabo aconsellant-vos que visiteu un web en el què s’enfoten, i amb sobrada raó, d’aquells que s’autoproclamen “Indie-pop”. Una radiografia força fidel de l’esnobisme d’alguns (tot i que molts grups que s’autodenominen així m’agraden força):

http://www.lisergia.net/vidamoderna/culturaparasordos/manualindypop.html



Àudio: Marlene (Love of Lesbian) Cançó molt divertida.