25 julio 2007

Locke ha guanyat a Rousseau

Només sortir del Teatre de les Flors aquest vespre li he confessat a la meva germana: ”crec que no ho he entès del tot”. Ara, amb perspectiva, veig que amb prou feines he entès res.
L’obra en qüestió era “Imperium”, de la Fura dels Baus, i hi hem anat perquè li devia un regal a la meva germaneta i he aprofitat per regalar-me també a mi un espectacle carregat de sexe i violència. Em venia de gust, per què negar-ho. En definitiva, després de veure aquesta curiosa/impactant obra, en la que l’espectador deixa de ser espectador i passa a ser actor-espectador, he conclòs que no cal que ens esforcem en canviar el món. El que pretenia ser una crítica a la violència gratuïta i a l’abús de poder, s’ha revelat, per a mi, en una evidència més de que l’home és un llop per l’home (un cabronàs, vaja), i que la bondat la deixem a casa tan bon punt adquirim poder. I em pregunto...per què no pot ser així? Per què no ha de ser així?
És dur, però crec que irremeiable.


Àudio: ¿Por qué me llamas a estas horas? (Standstill)

3 comentarios:

Oscar V dijo...

"romper un silencio así no tiene perdón..."
Celebro que rescatis els clàssics de la tª política adquirits durant la carrera...i que hagis investigat una mica sobre Standstill. A què l'oncle tenia raó, i són bons?
A veure si passes per casa i et graves uns quants discos...
Abraçades amb entrades!

Nu dijo...

Pobre Hobbes, què marginat el tens.
jejejej mua

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Els llops els deixo per un altre dia...