16 marzo 2007

Punt i a part

Últims moments assegut en una aula d’universitat, envoltat de companys i també d’amics. Últimes rialles mentre estudiants exposen com poden i proven de fer veure que han realitzat “un gran treball”, quan el que han fet és “una gran merda” (entre els que m’incloc). Dissimules perquè la professora no et vegi mentre parles amb el del costat o mires el mòbil, per darrer cop. I és que avui he assistit al darrer dia de classes a la uni. O al cole, com m’ha agradat sempre dir.
Ara tinc moltes ganes de no perdre més hores escoltant com profes incompetents usen paraules buides per explicar-te temes irrellevants. Tinc ganes de ser útil per a la societat. D’aprendre treballant. De treballar a molts llocs. De viatjar. Pagat, és clar. De posar en pràctica tot allò que he après els darrers 6 anys, anys en els que he sigut una despesa per l’estat i pels currantes que s’han aixecat a les 6 del matí mentre jo a les 9 encara em barallava amb el llençol.
Tanmateix, sé perfectament que en breu el món laboral que m’espera, verge i immaculat encara, se’m caurà als peus i desitjaré tornar a ser petit. A dibuixar sanefes al cole, o a fer dibuixos amb el punxó. A portar la bata i perseguir nenes a l’hora del pati. “Oh conejo de la suert...on deus ser ja?” Trobaré a faltar els profes bons que he tingut, i recordaré amb estima la baba que m’ha caigut mentre algun d’ells o elles (gran Terribas!) em feia obrir els ulls de bat a bat i m’obligava a sentir-me ignorant.

En fi, que estic cansat i només volia retre un petit homenatge a la meva universitat del cor, la UPF (tant odiada com lloada) i a la meva vida d’estudiant-livingdor (a part d’actualitzar aquest bloc que cada dia fa més pena). Espero que en breu pugui tornar a tenir temps suficient com per deixar plasmades les meves cabòries, preocupacions i anades d’olla.

Au revoire, école. Buenos días, señor Martínez.

pd. Gran Jürgen Nägel, l'únic alemany que diu "tanmateix", "d'antuvi" i "nogensmenys" en la mateixa classe.

Àudio: Another brick in the wall (Pink Floyd)

5 comentarios:

Anónimo dijo...

kina aula es akesta dani?¿? a mi tb em fa peneta acabar... :-( un peto

Anónimo dijo...

ah, el meu flog és: www.fotolog.com/xilowcnb

Anónimo dijo...

T'entenc, jo també vaig tenir aquesta sensació a finals de la carrera, de voler fugir dels passadissos i les màquines de cafè de la universitat. Sí, dins les aules grans paraules i tot és estructurat, lògic, avaluable..
Dani, no dubto que la teva inquietud i el fet de ja copsar aquesta distància entre el paper i la praxis..et farà ser un gran periodista, i sobretot, més gran persona...Bon punt (de partida)

Daniel Gutiérrez Abella dijo...

Rubia!
Aquesta aula és de l'edifici de Roger de Llúria, al campus de Jaume 1r.

noe dijo...

vaja...sí que dóna pena que tot això s'acabi, però sempre ens quedarà el món professional i les trobades espontànies!!
Trobades que haurem d'anar fomentant des de blogs o de partit en partit i tiro porque me toca;)
Petons wapo.