24 julio 2006

Giornata d'estiu


Avui he tingut un dia d’estiu. Com els trobava a faltar.

M’he despertat quan la gent decent ja s’ha llegit tot el diari (suplement inclòs) i han tret el gos a passejar. Quan, de fet, en algunes famílies ja s’han acabat les olives i les patates fregides i estan entaulant-se. Serien les 14h quan un crit definitiu de la general Isaura m’ha fet alçar del meu llit suat (he dormit sol, tranquils/es).
Després de treure’m les lleganyes (he tingut no poca feina) i fer la bossa per anar a la platja m’he dirigit a l’Escamarlà, un “restaurant” a tocar de la platja Bogatell on es pot menjar pescaito, paelles que no són del paellador però que tampoc són calderetes de Menorca i altres plats relacionats amb la mar, evidentment. No és el Via Véneto però tampoc és el bar Manolo de sota casa.
Allà ens esperava ma germana i un servidor part de la família, preparats per demanar un camió d’arròs negre a uns cambrers oficials (d’aquells de camisa blanca suada, pantalons negres i cadenes daurades varies penjades al coll). Tot just acabats de dinar, ha passat a recollir-me, no sense abans perdre’s per la Vila Olímpica, el meu gran amic i company de fatigues de Metro (i futur company de desert), en Narcís. Seguidament hem baixat a la sorra, i després de buscar 2 metres quadrats de superfície no ocupada per gordos (més que jo) blancs nuclears, grups de turbocholos amb anells i cadenes, guiris en top-less (que no les úniques) i famílies nombroses amb parasol, raquetes, cubells i sogra incorporada, hem plantat el nostre campament base. Hem llegit, xerrat, comentat i tornat a comentar el percal escandalós i denunciable que hi havia a la platja (on s’amaguen aquestes dones a l’hivern?) i hem fet un parell de banyitos amb les compreses i bosses d’Alcampo. Quan ja tenia sorra entre les natges i la meva pell començava a bullir, hem tocat el dos per anar a fer una sensacional orxata al Tio Che.
Jo, ambiciós i golafre de mena, m’he demanat una de ¾ de litre. I el putes del Narcís s’ha demanat (seguint el meu consell), orxata amb granissat de llimona, que està boníssim. No sé per quin set sous prefereixo sempre el que es demana l’altre a allò que he escollit jo.
En fi, després de comentar la jugada, veure manades de jubilats amunt i avall de la preciosa rambla del Poblenou i empassar-nos els refrescos, hem marxat més contents que un gínjols cadascú a ca seva. I Déu en la de tots.
M’agrada l’estiu.

PD. La foto no correspon a la platja Bogatell (malgrat s'assembli). És Cala Mitjana, Menorca.
Àudio: No sé que me das (Alaska).

No hay comentarios: