M'encanten els matins en els que no tinc pressa. Són pocs a l'any, però els disfruto d'allò més. Són aquells que et permeten despertar-te poc a poc, amb la claror que entra per les escletxes de la finestra. Et mous al llit tot cercant postures noves, conscient que no tens pressa i que et podràs llevar quan vulguis.
Després de bellugar-te entre uns llençols que t'atrapen, aconsegueixes aixecar-te i et disposes a dur a terme la rutina domenical. Lavabo, sense ànsia. Esmorzar, amb torrades i suc natural.
Mentre esmorzes et permets el luxe de llegir la premsa (si es que cap ànima caritativa ha tingut el detall d'anar-la a comprar) i tacar-la de melmelada de maduixa. Inclòs pots fullejar el dominical (si procede). Amb la parsimònia caracterísitca d'aquest matí, et vesteixes, rentes les dents i surts de casa.
Aquest cop, però, amb un somriure d'orella a orella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario