Escriure quatre línies sobre Mozart m’ha portat a reflexionar sobre els genis i altres persones que han estat considerades genis però que personalment no crec que puguin ser catalogades com a tals.
Jo sóc un homo sapiens corrent. M’ha costat un pèl acceptar que mai inventaré la vacuna per la Sida, no trepitjaré Mart (almenys no en la primera expedició humana), ni idearé una fórmula que expliqui l’existència dels forat negres. Però un cop assimilats tots aquests fracassos anticipats, em sento lliure i molt més relaxat. Tant que puc gaudir de sobre manera dels genis que han existit i dels que actualment són vius.
Personalment crec que la població occidental contemporània confon el concepte de geni, si més no el concepte que en tinc jo. Avui dia personatges com Ronaldinho (que Déu el protegeixi de lesions, d’altra part), Madonna, Joan Pau II o Fernando Alonso, són considerats genis. Jo no crec pas que ho siguin. Accepto que destaquen per tenir unes qualitats inabastables per la resta dels mortals, d’entre els que em compto, però no per això són genis.
Per mi genis són aquells que tenen o han tingut una capacitat mental extraordinària, que han innovat en els seus camps i temps. Però a nivell científico-cultural, no pas ludico-esportiu. Sé que hi haurà qui discrepi de mi. Poder peco de purista en la definició, però per ego els veritables genis són aquells/es que han fet evolucionar el món pas a pas. Aquells que han deixat un llegat incomprensible per la resta dels comuns. Mozarts, Einsteins, Picassos, Kaspàrovs, Machados o Buñuels són una mostra del petit grup selecte que, per mi, poden ser considerats genis.
Els demés seguiran sent pseudo-genis.
PD. poder val més la pena ser pseudo-geni que soldado raso, no?
Paraula de cabo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario