Hi ha cap raó fisiològica/anatòmica que indueixi als paletes de les obres (un 100% d'ells amb un marge d'error de 0,0%) a girar el cap quan passa una noia joveneta amb un cos proporcionat proper al número Auri?
Al barri on visc hi ha moltes obres, entre d'altres coses. I són aquests nius de maquinària que foraden sense pietat el subsòl on els "meus homes" campen com peix a l'aigua.
Aquests mascles ( tots de pèl en pit, amb mono blau estripat -i tacat de ciment- i escuradents a la boca), són els que instintivament posen en stand by la conversa que han encetat (els gols de la nit anterior de Raul o el Xsara daurat que un de l'obra s' acaba de tunnejar) i segueixen amb la mirada (i no sols la mirada sinó el coll també) el cul d'una joveneta amb roba ajustada.
Tal espectacle humà es repeteix a diari darrera cada tanca on posa "Prohibido pasar a toda persona ajena a la obra", i he de reconèixer que...m'encanta.
1 comentario:
: )
Publicar un comentario